Els Cercadors del World Wide Web
Abans de començar, cal saber d’on venim, per saber on som i a on anem.
Les millores en telecomunicacions dels anys 90 acosten internet als usuaris domèstics, que ja tenen entorns gràfics com Windows. Encara que lenta, la comunicació entre ordinadors ja és un fet, i arriba World Wide Web, una plataforma que ho transformarà tot.
El World Wide Web (gran teranyina mundial) es un sistema que permet enllaçar informació en format text mitjançant hipervincles, una nova manera de “navegar per la informació”. Amb el WWW arriben els motors de cerca, o com els coneixem habitualment: els cercadors. Neixen justament amb l’objectiu de catalogar el contingut de la World Wide Web, per facilitar-ne la cerca.
Avui en dia es compten més de 1700 milions de llocs web, una quantitat d’informació enorme, i evidentment els cercadors son imprescindibles per trobar el que busca l’usuari. El que comença sent un simple catàleg, una llista ordenada per categories de pàgines conegudes, s’acaba convertint en un seguit d’aplicacions de gran complexitat, i que generen milions de benefici en publicitat.
Així que, a continuació, un recull de cercadors populars i alternatius:
Sens dubte és el principal cercador, frases com “pregunta-ho a google” s’han fet quotidianes. Neix l’any 1997 i es converteix ràpidament en el preferit dels internautes.
Avui en dia, Google ofereix servei de correu electrònic gratuït, traductor, calendari, mapes, i un llarg etcètera d’aplicacions.
Amb una quota de mercat que supera el 90% ha estat acusat de abús de poder i mala praxis, recollint dades personals dels usuaris, i aprofitant-les comercialment.
La majoria dels seus ingressos son per publicitat, per l’anomenat SEM.
Tot i que neix l’any 2008, experimenta un creixement important el 2013 arrel d’un informe de l’agencia de seguretat nacional d’estat units, que alertava sobre la vigilància de la privacitat dels internautes.
Es caracteritza per respectar la privacitat, no emmagatzema informació personal, no registra ni segueix les cerques realitzades, i per tant no ven aquesta informació als anunciants.
El cercador permet utilitzar Bangs, es tracten de abreviacions que utilitzen l’exclamació ‘!’, y que permeten fer cerques a una web en concret, per exemple ‘!wca art romànic’ cercarà art romànic a la Viquipèdia en català.
Es tracta del cercador de Microsoft, neix l’any 2009 de la fusió d’altres serveis com MSN Search, Windows Live Search i Live Search alguns nascuts amb el Windows 95. Degut als seus orígens neix com a cercador i portal de noticies. És el cercador per defecte al navegador Microsoft Edge y del portal de Microsoft Msn.
L’objectiu de Microsoft és competir amb el cercador de Google i actualment es tracta del segon cercador més utilitzat, amb una quota que ronda el 3%.
Aquest és el mes antic dels actuals motor de cerca internet, neix l’any 1995 i es va popularitzar en oferir un servei de webmail gratuït, que actualment compta amb més de 200 milions d’usuaris a tot el mon.
Amb format de portal, ofereix cerques en imatges i vídeos, notícies, portal d’espots i finances.
Amb seu als Paisos Baixos (UE), es tracta d’un metacercador, és a dir que no disposa de motor i base de dades propis, realitza les cerques en altre llocs i les ordena segons algoritmes propis.
De la mateixa manera que DuckDuckGo la cerca amb Starpage és anònima, el que el fa especial és que permet visitar les pàgines del resultat e la cerca a través del seu Proxy, de manera que la pàgina visitada no pot fer un seguiment de l’usuari.
Un altre cercador amb seu a la UE, en aquest cas a Berlín. Dona la totalitat dels seus beneficis a organitzacions conservatives, actualment concentrat en la tasca de plantar arbres.
El resultats de la cerca s’obtenen a través de Bing i d’algoritmes propis. És una manera diferent de cercar.
A la pàgina del navegador es mostren quants arbres s’han plantat en temps real.
